uns mesos per recordar: 2010-10-17

sábado, 23 de octubre de 2010

Mr. Bill

Per fi sembla que el bon temps ens comença a acompanyar i hem disfrutat de dos dies esplèndits, que han coincidit amb la nostra visita al Mt. Cook National Park i a la població costanera de Oamaru, on hi ha dos de les colònies de pingüins més importants de NZ.
El dia que vam marxar de Kaikorua plovia a bots i barrals, i no vam poder fer el pateo que voliem per a veure una colònia de foques. Per tant, vam decidir endinsar-nos cap a l'interior de l'illa i anar cap als Alps Neozelandesos, on hi han pics espectaculars que superen els 3000m d'alçada.
Aquella nit vam dormir al costat del llac Pukaki, en un indret de somni, però ja quan es feia fosc va aparèixer Mr. Bill, un personatge pintoresc del més peculiar. Imagineu-vos la situació: estàvem apartats de tot, disfrutant de les vistes i de la soledat, de la natura, en fi de la vida, i de sobte va aparèixer un paio d'uns 70 anys amb una scoopy carregada fins els topes i ens va venir a parlar. Va explicar-nos que no tenia casa i que anava recorrent tota l'illa sud amb la seva moto i les seves pertinències, sense cap rumb, ja fós estiu o hivern, d'aquí cap allà, sense cap finalitat. Vam estar xerrant una bona estona amb ell, fins que la nit ja ens queia a sobre i se'n va anar a muntar la tenda a pocs metres de la nostra furgo.
Mr. Bill ens va donar la nit.... Quan va marxar, vam començar a fer conyetes sobre quin tio més raro, si igual era un psicòpata,.. i vam acabar acollonits. Però aquella nit no va passar res, que sapiguem Mr.Bill no va sortir de la seva tenda; nosaltres per si de cas, teniem el ganivet de la cuina ben aprop... Mr.Bill era un tio encantador, una persona que surt del que entenem com a normalitat, en fi, un personatge ben peculiar que no oblidarem quan recordem aquest viatge.
Pel Mt. Cook NP tot molt bé, vam fer un parell de trekkings disfrutant d'uns paisatges espectaculars, rodejats de muntanyes, de glaceres i llacs, a on destaca el Mt. Cook (Aoraki en maorí) amb els seus 3.754m,sent el pic més alt de NZ.
I avui estem a Penguin Village, on hauriem d'haver vist molts pingüins, però per culpa d'una madrilenya i nosaltres que ens voliem estalviar uns dolars, només hem pogut veure alguns exemplars dels Pingüins d'Ulls Grocs, típics de NZ.
Ja que l'hem cagat, ens hem gastat la pasta foten-nos un bon salmó amb un vinet.
Per veure els pingüins blaus haurem d'esperar un altre dia.
NZ és el paradís pels amants de la fauna, i continuament es poden veure tota classe d'espècies animals.

Un esmorzar qualsevol a la fragoneta

Llac Tekapo

Un lloc perfecte per dormir, abans de la visita de Mr.Bill

Posta de sol des del Llac Pukaki

Monte Cook

Tasman Valley

Esperant l'arribada dels pingüins

Els primers ja comencen a arribar

Pingüí d'ulls grocs a pocs metres de nosaltres

Quina monada..!!!

Esperant per anar a dormir

The Footstool Glacier

Llac Muller

Camí al Monte Cook (en una altra vida potser el pujarem..)

Aureola sobre el Mt. Cook

Llac i glaciar de Hooter

Llac Tekapo

Llac Tasmania

PD. Tenim novetats, quan tornem ens anem a viure a la Selva!!!! Comarca,ehh!

miércoles, 20 de octubre de 2010

Fent cami per l'illa sud!!

Després de travessar l'estret de Cook, que conecta les dos illes de NZ, en ferry sota una pluja intensa i vent huracanats, finalment vam arribar a l'Illa Sud ja fa 3 dies, disfrutant l'últim tram del trajecte de la companyia de grups de dofins.
Un cop desembarcats, va continuar la mateixa tònica: un temps infernal!! Per tant, al veure que poca cosa podríem fer el nostre primer dia a l'Illa Sud, al mal temps bona cara, i vam decidir anar a fotre'ns les botes de musclos (mejillones pel D.Garcia, és conya!), en una zona on són de color verd i força grans... Que dir, estaven de collons! Uns ens els van fer amb bacon i formatge, i els altres al vapor amb vi, all i espècies, i d'acompanyament dos gots de vi blanc de la terra, de la regió de Marlborough; preneu nota per si veniu algun dia a NZ (feu-ho a l'estiu austral, ehh!): The Mussel Pot i es troba a un mini poble anomenat Havelock.
Per sort, des de la nostra arribada a l'illa sud el temps ha anat millorant, sense fer ni molt menys dies esplèndits.
Aquests, els hem dedicat a fer diversos trekkings per l'Abel Tasman National Park i la Golden Bay (extrem nord-oest de l'illa) a on hi han unes platges sensacionals i que dir dels boscos, espectaculars!! Hem vist molta fauna cridant-nos l'atenció una parella de foques que ens vam trobar jugant en un rierol, en una de les caminades que vam fer, trobant-nos completament sols. Va ser realment molt emocionant!!!
I avui, escrivim des del poble de Kaikoura, que es troba en una península a on les muntanyes nevades quasi toquen el mar. En aquesta zona hi ha moltes espècies marines com: foques, dofins, balenes, aus,....
Abunden les excursions turístiques organitzades per a veure qualsevol d'aquests tipus d'animals. Nosaltres hem anat avui amb vaixell per a veure les balenes, però res de res, només hem vist pajarracus marins, com els immensos Albatros. Ens ha costat una pasta, però sort que vist l'èxit de "l'expedició" ens han tornat el 80% de la pasta.
Després del fred que hem passat a bord, acompanyats d'un mareig considerable, voliem fer una caminadeta, però ens hem rajat i ens hem refugiat a la furgo.
Ja veieu, nosaltres que ens pensàvem que vindriem a disfrutar de la primavera, i aquí aquesta estació és com el nostre hivern, o pitjor. Creiem que fins a Australia no disfrutarem d'un bon temps...esperem equivocar-nos!!!! Però tot genial, disfrutant de l'amabilitat dels Kiwis, dels amics furgoneteros que anem fent pel camí i dels paisatges bucòlics de NZ.
Gràcies a tots per anar escrivint en el blog o en els nostres correus.
Una abraçada a tots!!!!