jueves, 16 de diciembre de 2010

Ninh Binh, entre pedres i camps d'arròs

Quina tortura de viatge en bus!!!!Després de dotze hores esgotadores, tot i estar ben estiradets (tal com es movia, cap aqui cap allà, era pràcticament impossible agafar el son), vam arribar cap a les 4:30 hores  a la ciutat de Ninh Binh, una mica acollonits, perquè no sabíem que ens trobariem en aquelles hores de la matinada, i a on podríem continuar dormint...Però pels vietnamites, la dita la pela és la pela també els hi és totalment aplicable, i en aquelles hores que vam arribar ja teníem un gran hoteler esperant-nos a la parada de busos, coneixedor de l'arribada de dos turistes perduts, els únics que baixavem a Ninh Binh, perqùe la resta de passatgers del bus anàven directe a Hanoi.  Doncs en aquelles hores intempestives, el Sr.Xuan (que per cert, tenía una certa retirada al gran Ho Chi Minh), ens va obrir les portes del seu hotelet, Xuan Hoa Hotel, on per un mòdic preu de 4$ ens va deixar acabar de passar la llarguíssima nit.
El dia següent vam decidir fer de Contador, i llogar un parell de bicis per a visitar els voltants de la ciutat, on l'entorn rural és magnífic, amb búfals d'aigua, cultius d'arròs i imponents formacions de pedra calcària,  on vam visitar la zona coneguda com a Tam Coc, on s'hi troben  les formacions rocoses més grans, que emergeixen dels camps d'arròs, tot un espectacle de la naturalesa. Vam agafar una petita barca per a navegar pel riu Ngo Dong, que en el seu camí per a travessar les muntanyes, crea diverses cavernes aquàtiques extraordinàries.
Vam disfrutar molt perdent-nos amb les bicis pels poblets  que es troben enmig dels arrossars i rodejats de les imponents muralles de pedra, on tots els nens que ens anàvem trobant ens rebien amb un gran somriure i un "hello", on per desgràcia, en alguns casos, la relació acabava amb la demanda d'un dòlar, d'un pen o caramels....
Ja que el temps no acompanyava massa, només vam estar un dia, i amb aquesta excusa, vam poder esquivar al plom del Sr. Xuan, que ens volia vendre fins i tot a la seva mare.....


Preparació per al dur viatge

Camí de Tam Coc

Grans paisatges

Grans pedres emergents dels camps d'arròs

Amiguetes del David

Perduda entre els camps

Aquesta imatge va anar procedida d'una ostia, però
 sense conseqüències eh!!!

El nen volia la bossa l'espavilat....

Una de les dues barqueres, que fotia mà a la Laia a tope

Més paisatges sensacionals

Navegant pel riuet

Classes de rem....


Pedalant per indrets solitaris




Pujant a un temple, de 5.000 escales!!!!

Vistes des de dalt del temple

Un respir després de la pujada

Creuant pobles encantadors, on observar el dia a dia
dels habitants és un espectacle

martes, 14 de diciembre de 2010

Hué, saturació de temples.

Aquests dos últims dies els hem passat visitant la ciutat imperial de Hué i voltants, i l'empatx de temples ha estat considerable. Per començar, ahir vam estar visitant la ciutadella i el recinte imperial que es troben dins d'aquesta ciutat, en plena  fase de restauració, ja que els yankis també la van bombardejar fins a deixar-la pràcticament a runes.

I avui hem realitzat un tour que incloïa passeig en boat pel Riu del Perfum (oloreta fa, però no precisament a Channel nº 5), la visita a la pagoda Thien Mu, el temple Hon Chen i tres tombes d'antics emperadors de la dinastia Nguyen (einggg!!!!!). Hem acabat força saturats, ja que tots els temples que hem vist en els dos dies són molt semblants, i la majoria es troben fets caldo. I el passeig amb la barqueta ha estat durillo, ja que estàvem fotuts a dins com sardines, no éns deixaven sortir a coberta,  fotia molta calor, les cadires estaven encarades cap a l'interior i per tant t'havies de girar per veure el paisatge i a sobre, al nostre costat, teníem una parella de francesos que apestaven.

Ai, ja comencem a trobar a faltar la meravellosa Phu Quoc!!!!Aquí, a Hué, després de passar per l'Illa i la tranquil.la Hoi An, estem tornant a la realitat vietnamita, estrès, soroll, brutícia, motos amunt i avall, ....i que pesats que són per voler vendre't qualsevol cosa!!! Acabes cansat de dir "No, no thank you, no.....". Però bueno, tot això i moltes coses més (excel.lent menjar i beure tirat de preu, grans paisatges, gent amable,bulliciosos mercats en que passaríem hores passejant, ....) donen a Vietnam el seu encant, que per les converses que anem tenint amb altres viatgers que anem coneixent, o agrada molt o es detesta. A nosaltres, ens està agradant força, encara que hi ha moments que reconeixem que acabes esgotat ja que sempre tens algun vietnamita a sobre oferin-te qualsevol cosa. És baixar del bus, i se'ns tiren a sobre, com si fóssim un dòlar amb potes!!

I aquesta nit ens espera un bon tute, 12 hores de bus amb "sleepy beds" cap al nord del país, a seguir la nostra aventura. Els llits ja els hem provat, i no es que siguin massa comfortables, però això és Vietnam!!!


Ciutadella de Hué

Temple dins del recinte imperial

Un altre....

Porta d'entrada a un dels temples

Les dues generacions d'Indiana Jones, descobrint
els temples

Més temples de dins la ciutat imperial

Símbol de la doble felicitat, present a molts
monuments vietnamites

A Hué va tornar el caos circulatori

Pagoda Thien Mu 

Riu del Parfum

Freakie en un dels temples que vam visitar, fent una ceremònia
 que creiem adreçada als guiris com nosaltres

Dinar en l'antro del boat

El conductor del boat, un prodigi

El trasto en el que vam passar un matí tancats

Tumba de Minh Mang

Tumba de Tu Duc

I per finalitzar, un altre temple