Bon Nadal desde Laos!!!!

Bon Nadal a tots els que seguiu el nostre viatge!!!!

Ja estem per Laos, a la encantadora ciutat de Luang Prabang, on passarem aquí la nit de Nadal acompanyats d'uns coleguilles que hem fet (una parella de sevillanos i i una d'italians).  Quina tranquilitat i quina pau es respira aquí!!!!, ple de  temples budistes escampats per tota la ciutat, monjos meditant que es desplaçant lentament pels carrers....enmig d'uns paisatges sensacionals, a la riba del riu Mekong i el seu afluent Nam Khan. No tenim temps per explicar moltes coses, ja que ens hem d'anar a dutxar-nos i posar-nos guapets per celebrar aquesta nit que segur que la recordarem sempre, tan lluny de les nostres famílies i amics. Una abraçada per a tots, us trobem a faltar!!!!però seguim molt i molt bé. Ja només ens queda un mes de viatge... el dia 23 de gener tenim previst arribar a Bcn. De moment no podem penjar cap foto, tranquils, quan puguem ja vindrà l'extens reportatge....

El dia de Nadal també serà d'allò més autèntic, ens anem a d'excursió tot el dia amb elefant!!!

Doncs això, que passeu unes bones festes!!!!

Tam biêt Vietnam

Aquí van les últimes fotos que hem fet a Vietnam, principalment a la ciutat de Hanoi, on el casc antic és realment estressant i caòtic.

Han estat 23 dies  recorrent el país de sud a nord, on hem pogut veure la vida estressant, desordenada i caòtica per a ulls occidentals dels vietnamites, però també ens ha fascinat.

Mercat de Bac Ha

Barberia callejera

Mercat de Bac Ha

Entrenant-se per a la lluita...

Estatua del gran Ho Chi Minh

Tren atravessant els suburvis de Hanoi

Quina putada ser de FECSA a Vietnam!!!

Torre de la tortuga, icona de Hanoi

Temple de la muntanya de Jade

Quina ciutat més caòtica!!!

Halong Bay

Veient la dificultat de desplaçar-nos pel nostre compte per a veure la famosa Bahia de Halong, vam decidir contractar un tour de dos dies per a explorar aquesta meravella natural, possiblement la més coneguda de Vietnam, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Vam estar estudiant la possibilitat de fer el tour de tres dies, que incloïa la visita a l'Ila de Cat Ba, però viatgers que hem anat coneixent , ens van aconsellar que no val massa la pena perdre un dia explorant l'Illa.

La bahia de Halong és un conjunt de més de tres mil illes que emergeixen de les aigües del Golf deTonkín, en el mar de la Xina. Ha Long vol dir "on el drac baixa al mar" i es que la llegenda explica que un drac provinent de les muntanyes va crear grans valls i muntanyes amb els cops de cua i finalment, quan va trobar el mar,  es va submergir, inundant tota aquesta badia i deixant a la superficie només les puntes de les muntanyes.

Abans d'agafar el vaixell, vam haver de recórrer amb mini bus, durant tres hores, els 100 quilòmetres que separen Hanoi i la ciutat de Halong, una autèntica aventura, veient l'estat de les carreteres, la circulació que hi havia i el xòfer que diuem, un prodigi d'agressivitat al volant. 

Com hem dit, el creuer va durar dos dies, on vam contemplar la grandiositat de la Bahia, un espectacle natural impressionant, ple d'illots,  de formes capritxoses i coberts d'una espessa vegetació. En el vaixell vam estar de luxe, tot molt nét i cuida't, i el menjar excel.lent.  Les úniques pegues: el mal temps, on durant els dos dies pràcticament no vam veure el sol i a totes hores ens acompanyava una capa boirosa que impedia la bona visibilitat, i la masificació. Són incontables la quantitat de vaixells turístics que circulen per la Bahía amunt i avall, el que provoca una certa pérdua d'encant. Aquestes embarcacions no paren de carregar i descarregar viatgers, tret que una tempesta o tifó tropical les faci quedar a port algun dia.

A part de descansar i relaxar-nos dalt del vaixell, poca cosa es podia fer més, només contemplar els sensacionals paisatges. Vam fer una excursioneta amb kayak per la zona, (disfrutant de l'immensitat dels illots de més aprop i visitant un dels diferents pobles flotants que es troben escampats per la bahía), ens vam banyar en les aigües verdoses i vam visitar l'espectacular cova de Hang Sung Sot.

En tren, tornant de Sapa, amb l'entranyable
 indi americà i el Chema

El nostre vaixell a Halong Bay 

El camerino

Disfrutant de les vistes

Relax total

Panoràmica d'una zona de la Bahía

Racó on paren els vaixells a descansar 

Formes capritxoses

Illots i més illots

Poblets flotants

Des de la coberta superior a l'aigua

Bany a última hora de la tarda, sol davant la immensitat

Acompanyat del Chema, els únics que ens vam
atrevir a banyar-nos

Preparats per dormir

Venedora en barca, acostant-se al vaixell a
 primera hora del matí

A remar....

Totalment conjuntats, com a professionals

Sota l'arc de roca

Recreant-nos de la bellesa de la zona

A la carrera contra el tinerfeny!!!!

Poble flotant

 

Per les muntanyes de Sapa...

Després de passar breument per la capital de Vietnam, Hanoi, fa uns dies vam agafar un tren per anar cap al nord del país, a la zona muntanyosa coneguda com a Sapa. Aquest poble és el principal destí turístic del nordest de Vietnam, d'uns 40.000 habitants. És conegut per les seves muntanyes, on es troba el cim més alt de tot el país i d'Indoxina, el Fansipan, que evidentment, era un objectiu que ens havíem marcat. 

Vam arribar a Sapa a primera hora del matí, acompanyats d'en Chema, un noi de Tenerife  que vam conèixer al tren i que ens ha acompanyat tots aquests dies. El dia era horrorós, amb una boira molt espessa i molt de fred, que des de NZ ja no sabíem el que era. Només arribar a Sapa, el primer que ens vam  trobar va ser  la gran quantitat de dones i noies de les diverses ètnies que poblen la vall (hmong i dzao), que van passejant pel carrer intentant vendre't alguna cosa. Van vestides amb teles tradicionals, de colors molt llampants tenyides a mà, i amb mocadors al cap, grans arrecades, collarets i amb un gran cistell a l'esquena on porten tot el material per vendre: que si pulseretes, bolsets, anells, intruments de música.....

Només baixar del bus, ens van abordar,  dient-nos constantment la frase "buy something for me" amb una veu molt dolça.

Després d'instalar-nos en un hotel de la població, on la guia deia que tenia excel.lents vistes, encara que tal com estava el dia no s'apreciaven, vam anar a visitar un poblet de la etnia hmong, Cat Cat, que es troba en un lloc preciós, en una vall rodejada per altes muntanyes, en la confluència de tres rius, entre camps d'arròs.

Vam passejar pels seus carrers costeruts on vam visitar alguna de les petites cases a on hi viuen i vam poder veure els habitants d'aquest petit poble, on la majoria eren nens que no sobrepassaven els 7 anys. Llàstima que massa turístic, ja que es troba molt a prop de Sapa.

Per al dia següent, la idea era anar a fer el Fansipan, però teniem molts dubtes, tal com estava el temps. La idea inicial era fer-lo amb dos dies i dormir en un camp base, però vam decidir finalment fer el cim en una sola exigent jornada de 6 hores d'ascens, tot i que els guies a qui demanàvem consell ens tractàven de bojos . El Fansipan fa 3.143 metres d'alçada, exactament igual que el cim més alt de Catalunya, la gran Pica d'Estats, i aquest fet encara ens motivava més.

Dit i fet, el dia següent a les 5:00 hores del matí, quan encara era fosc, acompanyats d'un noiet que ens feia de guia,vam començar la dura pujada en un terreny fangós, que feia que el caminar fós molt i molt pesat. El dia va començar bo, però a mesura que vam anar guanyant alçada, la boira es va instal.lar, acompanyada de fortes ràfegues de vent. Vam anar avançant per boscos espesos de bambú, en un continu trenca-cames, on finalment, a les 11:00 hores ens vam plantar al cim del Fansipan. La satisfacció va ser gran després de conseguir l'objectiu, llàstima de la boira, que no ens va permetre gaudir de les vistes. Si la pujada va ser dura, que dir de la baixada.....una pallissa!!!grans pendents relliscoses, tot enfangat.... Vam arribar a baix molt cansats, però contents d'haver aconseguit arribar al sostre de Vietnam.

I ara, després d'haver visitat aquest matí l'alborotat mercat de Bac Ha i realitzar algunes compres, ens trobem a la població de Lao Cai, esperant un tren que ens durà novament a Hanoi, on demà començarem un creuer de dos dies per la Bahia de Halong, un espectacle de la naturalesa.

"...buy something for me..."

Nuu, una amiga que li vam comprar una pulsereta.

Sapa

Camps d'arròs

Vista de Cat Cat

Habitants de Cat Cat

Que sèria!!!

Nens enjugasats

Més xiquets

El poble de Cat Cat, amb les seves cases típiques,
on aprofitaven per a vendre algun souvenir
als guiris que passejàvem per allà

Fotent-se una pinta

Amb el nen a coll...

Bareto amb vistes, amb el coleguiila tinerfeny

Vistes de la vall

Inici de l'ascenció

Entre boscos

La boira comença a acompanyar-nos

Baixades tranca-cames

Campament base número 1, pels qui ho fan amb més dies.

Un bon esmorzar per agafar forces

Vistes de camí al cim

El Fansipan es troba per sobre dels núvols

Una paradeta per a descansar

A mig camí del cim

Bosc de bambú

El cim!!

Ben contents en el cim del Fansipan!!

Dinar en un campament aprop del cim

Vistes baixant del cim

Vistes de la vall, amb Sapa al fons.

Petada, però contenta!

Vistes de les muntanyes de Hoang Lien,
on es troba el Fansipan

Camí de baixada

Petats!!!

Final de la dura ascenció