Després d'abandonar la nostra Illa, el primer destí ha estat, novament al continent, l'encantadora ciutat vella de Hoi An. Aquesta es troba en la costa central de Vietnam, a mig camí entre les dues ciutats més importants del país, Ho Chi Minh i Hanoi, i a escassos quilomètres del mar, en la riba d'un caudalós riu anomenat Thu Bon, on el trànsit de barques durant tot el dia és constant.
La ciutat vella de Hoi An està declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, on es troba força influència d'art i arquitectura xinesa, japonesa i europea. És un plaer passejar i perdre's pels seus carrerons estrets, especialment per la nit, que es troben molt ben il.luminats, així com sentar-se a pendre alguna cosa en la terrassa de la multitud de restaurants, cafés i bars de copes que hi han escampats per tota la ciutat, on observar el riu és sensacional. L'única pega: que realment tens la sensació de no trabar-te a Vietnam, tot es troba net, tranquil,cuidat, sense motos...(el que si que et torna a la realitat vietnamita és la quantitat de gent que et vol vendre alguna cosa, insistint i insistint, que et fan a estones aburrir el passejar...)
Teníem intenció d'anar a les platges de Hoi An, però seguint les recomenacions d'una parella d'argentins que hem conegut i hem conviscut aquests dies amb ells, ho vam descartar, i vam decidir anar a visitar les enigmàtiques ruïnes de My Son, situades en plena selva, testimoni de l'antic imperi Cham, i aprofitar la tornada d'aquestes per a fer-ho amb un vaixell pel riu, tot disfrutant de les seves vistes. Com ens ha recalcat el guia que ens ha acompanyat, aquests temples fa segles van ser dels més importants de tot Àsia, però primerament els francesos espoliant diferents parts d'aquests cap al seu Louvre de París, i posteriorment les U.S. Army amb els seus massius bombardejos, han acabat convertint el que van ser magnífics temples en tristes ruines.
I de moment això és tot, demà continuarem el nostre viatge cap al nord, seguint la costa, on en unes 4 hores un autobús ens deixarà en un dels principals centres culturals, religiosos i educatius del país, la ciutat imperial de Hué, que durant dos dècades va ser la capital política de Vietnam. I a seguir disfrutant d'aquest meravellós país, on observar el dia a dia d'aquestes gents amb costums tan i tan diferents als nostres és fascinant, així com gaudint de l'excel.lent gastronomia vietnamita.
 |
| Ciutat vella de Hoi An |
 |
| Hoi An des de l'Illa d'An Hoi |
 |
| Mercat |
 |
| Mercat |
 |
| Mercat |
 |
| Venent pasta pels noodles que ens fotem per sopar |
 |
| Chiringuito de venta de llums i colors |
 |
| Hoi An de nit |
 |
| Fumando espero.... |
 |
| Els joves talents de barquers... |
 |
| ....pugen amb empenta! |
 |
| Quina pesadilla! Al final una pinya li vam comprar. |
 |
| Florero |
 |
| My Son |
 |
| Ruïnes de My Son |
 |
| Tornada de les ruïnes |
 |
| Escultor de fusta de carrer |
 |
| Sandàlies per la nena |
