uns mesos per recordar: 2011-01-02

Després d'estar molts dies perduts pel sud de Laos, sense poder actualitzar el blog, per fi avui ho podem fer, però ja des d'un altre país, desde la capital de Camboia, Phnom Penh.

Intentarem resumir tots aquests dies tan intensos, que van començar amb la celebració de cap d'any a la capital de Laos, Vientian; va ser una revetlla especial, on vam constatar com celebren l'entrada de l'any nou els laosencs, i com també es desfasen, on l'alcohol tampoc no hi falta.

El dia següent, com no podia ser diferent, nosaltres també ens vam llevar una mica "ressacosos", i vam començar l'any amb un bon "massage" laosenc que ens va recuperar una mica....

Aquest mateix dia 1, a la nit, vam agafar un sleppy bus que ens va portar a la ciutat de Pakse i on, just arribar, vam llogar una moto, acompanyats de l'Andrea i la Giulia, per a recòrrer durant 3 dies l'Altiplà de Bolaven; aquest paratge s'eleva 1500 metres sobre la vall del riu Mekong, que ofereix un fabulós paisatge ple de boscos, rius, cascades i plantacions de cafè. En aquest altiplà viuen diferents grups ètnics, que vam poder visitar amb les nostres motos, davant de la sorpresa dels habitants d'aquests poblats quan ens veien arribar. Va ser una experiència sensacional perdre'ns per aquestes carreteres destartalades.... També vam aprofitar per a visitar les ruïnes de Champasak, que es troben en una ubicació espectacular, en la base d'unes escarpades muntanyes.

I després de l'aventura motarra, vam agafar un tuk tuk on no cabia una agulla, per a dirigir-nos a Si Phan Don (també conegut com a 4.000 illes,encara que només són habitables unes 10 o 12). Es tracta d'un arxipèlag de bancs de sorra i illots rocosos que es troben en les verdes (però no netes!!!) aigües del riu Mekong, on els paisatges són d'aquells que treuen l'alè, on viuen exemplars del rar Dofí Irrawaddy. Teníem moltes ganes de visitar aquesta zona, on molta gent ens havia recomanat, però ens va decepcionar una mica, no pel fabulós espectacle natural, sino per la massificació de turistes i la quantitat de guesthouse que s'hi troben, on es continuen construïnt sense cap ordre al voltant de les illes. Van ser dos dies de relax, contemplant les aigües, disfrutant de les sortides i postes de sol, menjant de primera, on l'única activitat que feiem era passejar, tant a peu com en bicicleta. Ens vam allotjar a l'illa de Don Det, on no viuen més de 100 persones sense comptar els turistes, (que segur que els dupliquem!!!), d'uns 6 quilòmetres de llarg

I ahir, després de superar els interminables tràmits burocràtics, vam deixar Laos per entrar a Camboia, on en unes 12 interminables hores de bus, vam arribar a la capital, Phnom Penh, tan exòtica com desagradable a la vegada.